Letra Multicinemes - Antònia Font
Que difícil es dia i sa casa,
es domèstic avui me patina,
tot s'arregla amb es just bricolatge
que les coses en si necessiten.
Deshàbit, un drogata prosòdic,
prenc es sol i si no prenc sa lluna,
te diré perquè no t'equivoquis,
que t'estim amb total desmesura.
Dins es món que m'he inventat
tot se mou a total realitat.
Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.
Decibels de ràdios veïnes,
episodis de teles enceses,
sa persona que hi viu al·lucina,
s'animal no té ganes de brega.
Dins es món que m'he inventat
tot se mou a total realitat.
Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.
Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.
Com és es dia?, final previsible,
sa drassana de ferro-pintura.
Com és es dia?, final previsible,
de taxistes invisibles,
ciutadans en es multicinemes.
Dins es món que m'he inventat,
dins es món que m'he inventat.